Claret Serrahima, Òscar Guayabero
Aquest any el millor del Festival Sónar, a banda de les actuacions japoneses del Centre d'Art Santa Mònica, va ser la programació alternativa i gratuïta que, en diversos llocs de la ciutat, va aparèixer de forma més o menys espontània.
Especialment celebrades i concorregudes van ser les sessions de DJs als xiringuitos de la platja de la Marbella. Però també a llocs com La Makabra o espais improvisats en altres locals de la ciutat. No és el primer cop que s'organitzen festivals o actes paral·lels al Sónar. Durant uns anys, l'entranyable Sonajero programava pop, durant els dies del festival, per als al·lèrgics a la música sintetitzada.
També el Festival Grec té un minifestival paral·lel. La Torna del Grec, s'anomena, i aplega espectacles de petit format a les conegudes sales alternatives de Barcelona. Segons els seus organitzadors, "no és una rebequeria contra ningú". I tant que no: és simplement buscar les fronteres del festival oficial i instal·lar allà mateix, al límit, les carpes de la faràndula alternativa. En realitat, els diferents formats off, siguin a Broadway o no, enriqueixen els mateixos esdeveniments oficials, per la seva major capacitat d'arriscar.
A Milà tothom sap que és més interessant el Fuori Salone que la mateixa fira del moble que se celebra cada any a la ciutat. Festivals com el de Jazz de Montreux, el de Teatre al carrer d'Avinyó o el de música de Glastonbury tenen els seus off amb programacions tan o més interessants que les oficials.
Les programacions alternatives, amb la seva indiscutible superior valentia per programar creadors emergents, poden afavorir les oficials. Però també poden fer caure del pedestal els organitzadors oficials. Sigui com sigui, benvingudes siguin les activitats paral·leles, els contrafestivals, els off o el que cadascú vulgui fer per participar a la seva manera dels actes oficials que empreses o institucions duen a terme. Per quan un Off Biennal de Venècia? O un Off Documenta de Kassel? Potser ja es fan, però són tan off que encara no els coneixem.
L'artista Hans Ulrich Obrist va organitzar unes conferències sobre ciència i art amb tota la infraestructura d'un congrés (recepció, acreditacions, dinars, recollides a l'aeroport). L'única cosa que no es va fer van ser les conferències. Aparentment, aquest experiment va resultar força exitós i es va crear un ambient de col·laboració que encara perdura.
Arribats a aquest punt, els esdeveniments oficials només caldrà convocar-los, fer la publicitat que calgui i no fer gran cosa més. No cal dir que com a excusa per als seus respectius off podran seguir realitzant les seves simpàtiques cerimònies d'inauguració i també el seu fantàstic marxandatge.
Crear espais de risc
La Makabra és un lloc ben especial, una nau ocupada el bell mig del 22@, on s'ha organitzat una escola de circ que comença a tenir un cert prestigi. També hi tenen un skatepark per als nois del barri i espais per a teatre, dansa, pintura i, fins hi tot, un estudi de gravació. Tot plegat fet amb material recollit al carrer. Els seus habitants hi viuen en caravanes. Sembla que els queda poc per ser desallotjats. Un altre lloc off que es perdrà, si ningú no fa res per evitar-ho.
Fa poc, al mateix Poblenou s'ha fet el conegut recorregut Tallers Oberts i a causa de la gran quantitat dels que han tancat, en aquesta edició el nom era Tallers oberts/Taller tancats. El recompte de baixes comença a ser preocupant si volem seguir dient que Barcelona és un centre de creació. En aquest escenari, treballar per la cultura de risc és l'única manera de trobar espais de creació de domini públic. La cultura oficial necessita, urgentment, molts off.
Potser, com Hans Ulrich Obrist, els polítics haurien de crear els planejaments urbanístics, culturals i econòmics amb tots els detalls (un bon nom, una bona marca, uns bons tècnics, una roda de premsa, uns debats acalorats amb l'oposició, unes imprescindibles dotacions econòmiques), però sense fer cap planejament, cap pla estratègic, cap nou projecte de llei. La societat, mitjançant els seus off particulars, s'organitzaria i prendria la paraula.
En aquests cas, cal demanar un pla per als espais creatius. Que es reuneixin els millors urbanistes, que els economistes hi diguin la seva, que els ajuntaments facin promoció del pla, que hi hagi fons econòmics suficients, però que no facin cap pla. La societat civil ja farem el nostre off i prendrem els espais que necessitem, donant-los l'ús que sigui necessari en cada moment. En tot cas, si aconseguim que tot sigui off, ja res serà in, i tots dormirem molt més tranquils.
