Claret Serrahima, Òscar Guayabero
Aquest any el millor del Festival Sónar, a banda de les actuacions japoneses del Centre d'Art Santa Mònica, va ser la programació alternativa i gratuïta que, en diversos llocs de la ciutat, va aparèixer de forma més o menys espontània.
Especialment celebrades i concorregudes van ser les sessions de DJs als xiringuitos de la platja de la Marbella. Però també a llocs com La Makabra o espais improvisats en altres locals de la ciutat. No és el primer cop que s'organitzen festivals o actes paral·lels al Sónar. Durant uns anys, l'entranyable Sonajero programava pop, durant els dies del festival, per als al·lèrgics a la música sintetitzada.
També el Festival Grec té un minifestival paral·lel. La Torna del Grec, s'anomena, i aplega espectacles de petit format a les conegudes sales alternatives de Barcelona. Segons els seus organitzadors, "no és una rebequeria contra ningú". I tant que no: és simplement buscar les fronteres del festival oficial i instal·lar allà mateix, al límit, les carpes de la faràndula alternativa. En realitat, els diferents formats off, siguin a Broadway o no, enriqueixen els mateixos esdeveniments oficials, per la seva major capacitat d'arriscar.
A Milà tothom sap que és més interessant el Fuori Salone que la mateixa fira del moble que se celebra cada any a la ciutat. Festivals com el de Jazz de Montreux, el de Teatre al carrer d'Avinyó o el de música de Glastonbury tenen els seus off amb programacions tan o més interessants que les oficials.
Les programacions alternatives, amb la seva indiscutible superior valentia per programar creadors emergents, poden afavorir les oficials. Però també poden fer caure del pedestal els organitzadors oficials. Sigui com sigui, benvingudes siguin les activitats paral·leles, els contrafestivals, els off o el que cadascú vulgui fer per participar a la seva manera dels actes oficials que empreses o institucions duen a terme. Per quan un Off Biennal de Venècia? O un Off Documenta de Kassel? Potser ja es fan, però són tan off que encara no els coneixem.
L'artista Hans Ulrich Obrist va organitzar unes conferències sobre ciència i art amb tota la infraestructura d'un congrés (recepció, acreditacions, dinars, recollides a l'aeroport). L'única cosa que no es va fer van ser les conferències. Aparentment, aquest experiment va resultar força exitós i es va crear un ambient de col·laboració que encara perdura.
Arribats a aquest punt, els esdeveniments oficials només caldrà convocar-los, fer la publicitat que calgui i no fer gran cosa més. No cal dir que com a excusa per als seus respectius off podran seguir realitzant les seves simpàtiques cerimònies d'inauguració i també el seu fantàstic marxandatge.
Crear espais de risc
La Makabra és un lloc ben especial, una nau ocupada el bell mig del 22@, on s'ha organitzat una escola de circ que comença a tenir un cert prestigi. També hi tenen un skatepark per als nois del barri i espais per a teatre, dansa, pintura i, fins hi tot, un estudi de gravació. Tot plegat fet amb material recollit al carrer. Els seus habitants hi viuen en caravanes. Sembla que els queda poc per ser desallotjats. Un altre lloc off que es perdrà, si ningú no fa res per evitar-ho.
Fa poc, al mateix Poblenou s'ha fet el conegut recorregut Tallers Oberts i a causa de la gran quantitat dels que han tancat, en aquesta edició el nom era Tallers oberts/Taller tancats. El recompte de baixes comença a ser preocupant si volem seguir dient que Barcelona és un centre de creació. En aquest escenari, treballar per la cultura de risc és l'única manera de trobar espais de creació de domini públic. La cultura oficial necessita, urgentment, molts off.
Potser, com Hans Ulrich Obrist, els polítics haurien de crear els planejaments urbanístics, culturals i econòmics amb tots els detalls (un bon nom, una bona marca, uns bons tècnics, una roda de premsa, uns debats acalorats amb l'oposició, unes imprescindibles dotacions econòmiques), però sense fer cap planejament, cap pla estratègic, cap nou projecte de llei. La societat, mitjançant els seus off particulars, s'organitzaria i prendria la paraula.
En aquests cas, cal demanar un pla per als espais creatius. Que es reuneixin els millors urbanistes, que els economistes hi diguin la seva, que els ajuntaments facin promoció del pla, que hi hagi fons econòmics suficients, però que no facin cap pla. La societat civil ja farem el nostre off i prendrem els espais que necessitem, donant-los l'ús que sigui necessari en cada moment. En tot cas, si aconseguim que tot sigui off, ja res serà in, i tots dormirem molt més tranquils.
7 comentarios:
esta molt be,tot aixo que dius pero el fad (ja que vosaltres en formeu part)que fa per el "off" que tan anomenes?
Sento no haver contestat abans. Crec no es tracta de a veure qui es més off, ni de crear-lo forçadament, des de les institucions. Tot i que el FAD també es podria considerar off, en el sentit de que es una entitat privada que la mantenen els seus socis. Suposo que la cosa va de no posar apls a les rodes quan algú vulgui endegar alguna cosa. En tot cas, quan vulguis fer un offfad podras comptar amb el meu suport. Ara, no esperis els recursos del FAD, ja que llavors ni tu meteixa series off.
Me parece impresentable por vuestra parte que copieis la mitad del punto 39 del Manifiesto Incompleto de Bruce Mau sin citarlo. Encima confundís todo por no verificar las cosas y hacer corta-pegas: Obrist no es un artista sino un curator bastante reconocido.
Es curioso que la crítica sea más un "os he pillado" que una aportación. Quizás el tema no te interesa, tan solo pretendias lucirte. Enorabuena.
Si lees algunos articulos atras veras que a Bruce Mau, lo citamos a menudo. En este punto Mau tan solo recoge un hecho, no es un pensamiento propio. En todo caso, el mismo nos anima a apropiarnos de su Manifiesto Incompleto.
La linea que divide el artista i el curator en el caso de Obrist, es más que dudosa. Pero es cierto que es una errata, no es nuestra sino del periodico que pensó que era mejor "adjetivar" al autor.
Eso suele pasar, pero lo asumo como error propio puesto que lo firmo y porqué lo he reproducido tal como salió.
¿Quizás deberia regalarte una estampa de Bruce Mau, por descubrir el gazapo?
No hace falta que me regales ninguna estampa de Bruce Mau porque no estaba buscando ningún gazapo, simplemente leía tu texto y me extrañaba de que trasplantases un trozo exacto de otro escrito sin citarlo y encima mal aplicado. Eso se llama extrañeza y no lucimiento. Me ahorro los comentarios sobre la "adjetivación" del periódico, pues también se podría haber puesto el editor Obrist, el futbolista Obrist, el cantante Obrist, el conferenciante Obrist, etc. Además creo que utilizar a Obrist como ejemplo de off me parece una ingenuidad por tu parte, ya que se trata de uno de los curators que mueven más hilos, tienen más poder y participan más personalmente de todos los eventos oficiales del mundo. También me extrañó que te preguntaras para cuando un off Bienal de Venecia o Dokumenta de Kassel, ya que hay doscientos mil eventos que se producen al mismo tiempo en cada una de las ciudades que mencionas y que, sin haberse oficializado en el off, plantean situaciones de antagonismo o programaciones paralelas (mírate la web), todo ello sin contar muchos trabajos acontecimientos mediáticos y que tienen como voluntad esa misma idea de alternativa pero desde dentro.
Y ya que parecías pedir una cierta opinión sobre tu artículo, te digo que me parece que hacer esa apología banal que planteas de lo "alternativo" así, medio en genérico y acogiéndose a un par de ejemplos manidos de situaciones locales, lo encuentro chistoso pero inofensivo. Hay una grandísima cantidad de iniciativas que se desarrollan en tu misma ciudad y que no participan ni de las etiquetas "in" ni de las "off" y que se llevan a cabo con un enorme rigor, una gran dificultad de medios y sin ningún tipo de heroísmo.
¿Quizás debería regalarte a tí un plano con indicaciones métricas para que las visites y luego reescribas tu columna?
Vaya esto ya es más entretenido. Intentaré bajar el tono, porqué tampoco es plan gritarnos exabruptos por la red así sin más y encima sin saber quien eres.
Se que es un tópico que funciona. Me refiero al articulista que coge de aquí y de allí, que pasa por la superficie de las cosas y que encima no se entera y va de hacerlo y que la gente que realmente sabe no puede expresarse. No digo que peque de eso en algún momento. Quien este libre de pecado….. y toda esa monserga. Pero en realidad, trato de ir metiendo alguna cosilla interesante, en un medio como el Avui, es decir genérico, con un lector más bien poco informado. Además, como ves los artículos son siempre a medias, con Claret, que es de una generación mayor que la mía e imagino que de la tuya. El es, lo que aquí llaman un “senyor de Barcelona” y me lo paso estupendamente discutiendo sobre cosas que a mi, y creo que a ti, nos parecerían obvias pero que no lo son para un montón de gente. Creo que la idea es encontrar un equilibrio para motivar alguna reacción, pero hacerlo desde el punto de vista del usuario de la cultura y no del experto. En ningún momento pretendemos serlo, entre otras cosas porque no lo somos. Por eso me permito apropiarme de alguna frase, de algún recorte, no son textos de y para intelectuales. Si, es un trozo de un Manifiesto de Mau traducido por Jaume Pujagut, para más señas, me lo pasó hace unos cuantos años y lo releo de vez en cuando. Son sólo algunas pistas, sobre todo para nuestros queridos políticos. Claret se codea con ellos y utilizamos los artículos como tirones de orejas y alguna colleja. Para eso necesitamos ejemplos que ellos conozcan. En todo caso, es obvio que el artículo, como todos los demás, seria mejorable. Eso quiere decir que mejor estaria calladito, quizás, pero ante la duda, acción. Prefiero hacer algo que nada. Y te aseguro que no es por la pasta. Lo que paga el Avui es de risa.
¿Un plano de situación de la cultura en Barcelona? Sería interesante, sin duda. Con la gente de Nau21 de Can Ricart estamos trabajando en uno de espacios de producción y he descubierto un montón de cosas que pasan al lado de mi oreja izquierda y ni las había visto. Así que no me sorprendería que me ocurriera lo mismo con eventos, festivales i demás.
Un saludo
tranquil...........que ni jo ni ningu que estigui fora del "in" espera res del FAD i menys els vostres recursos que cobreu fins i tot per participar als vostres concursos.....per aumentar els vostres recursos ....
suposo?
Publicar un comentario