Barcelona batega però no caga

El paroxisme al que esta arribant el nostre Ajuntament es tal, que ja no cal fer acudits amb el Clos, els fa ell mateix. El darrer, ha estat la decisió, potser no només d’aquest any, però en tot cas decisió, de no col·locar el caganer al pessebre de la plaça St. Jaume. Podríem considerar la pròpia existència d’un pessebre fet amb l’erari públic. Si realment som laics, potser no toca una simbologia tan catòlica. En tot cas, com un munt de símbols més, el pessebre ha deixat de ser patrimoni d’una religió per esdevenir costum, hàbit i també joc. No cal defenestrar un fet que reuneix pares i fills al voltant de les figuretes, el riu de plata i el suro. Potser cal buscar models més sostenibles, potser no cal arrasar els boscos cada any pel maleït arbret, la molsa, etc. Però en tot cas, el que és més que divertit és la identificació que ha fet Alberto Fernandez Diaz, representant del PP a l’Ajuntament, del Caganer amb l’incivisme. Ha estat una idea brillant que ha quallat i malgrat Imma Mayol s’ha negat ha relacionar-lo, la cosa ja està feta. Els pixapins de Barcelona acabem d’esgarrar un símbol mític d’abundància i fertilitat agrícola. Sembla llavors que els de ciutat podem bategar però no cagar. La campanya amb el cor, que sembla més un cul que altre cosa, diu que la ciutat batega. Ara be la caca l’hem de guardar.
La identificació d’un pastor defecant a la muntanya, sovint llegint el diari (i es que hi ha diaris per cagar-s’hi) amb un turista borratxo vomitant a la plaça reial, és tot un triomf de la dreta metropolitana. L’incivisme es ja un argument vàlid per a gairebé tot. A partir d’aquí el cagatió deu ser violència de gènere (vegetal), a més d’escatologia pornogràfica y potser les llufes del dia dels innocents assetjament escolar.

Si voleu un caganer retallable visiteu la web del dissenyador Xavier Boronat:

http://www.corporeixon.com/grafic.html

Mentrestant, Telefònica accepta instal·lar-se al 22@ (per amagar el fracàs municipal en aquest projecte), a canvi de privatitzar un edifici a l’avinguda Roma, que es va comprar amb diners públics, ja que llavors l’empresa era estatal. Ara hi faran vivendes de luxe. Això si que es cagar-se en la gent sense miraments. En fi, que parlant d’escatologia, ens pixen a sobre, hi diuen que plou. Però no siguem negatius, s'ha aturat l'enderroc de Can Ricart. Això demostra que si ens organitzem i no baixem la guardia, encara podem fer alguna cosa.