Esto si es lo que parece

Cuando en las películas un personaje se encuentra a su mujer con otro o al revés, la frase recurrente es justamente “esto no es lo que parece”. La evidencia de la imagen es tan contradictoria con la frase que a menudo se nos escapa una sonrisa. ¿Cómo se puede ser tan estúpido como para intentar negar algo que a todas luces es evidente? Pues últimamente, leyendo la prensa, no hago más que encontrar a escenas parecidas y siempre la absurda frase. Lo curioso es que al contrario que en el cine nosotros como cónyuges engañados no salimos airados de la casa para nunca volver sino que nos encogemos de hombros y aceptamos la justificación por irrisoria que parezca.

Sale en la televisión el consejero de interior mallorquín y dice que cuando habló con el Alcalde de Andratx el mismo día de su detención no le estaba avisando y lo promete 14 veces. Esa antigua estrategia del PP que dice que si repites algo muchas veces aunque sea falso empieza a hacerse verdadero.

Sale Bush y dice que a pesar de que en Irak no hay armas de destrucción masiva, que a pesar de que no habían ningún vinculo con Al’Qaeda, el mundo es más seguro con Sadam ejecutado. Eso no convierte a Hussein en un mártir, es probable que se haya ganado una muerte dolorosa, pero Bush nos dice “esto no es por el Petroleo” y se queda tan ancho. Y nosotros tragando y llevando unos cuernos de alce, que son más propios de esta época.

TVE, paga 42.000 euros, por programa a Carmen Martinez-Bordiu la nieta del dictador Franco por mover su palmito en Mira quine baila. Y lleva ya semanas y semanas en la pista de baile de la televisión publica y pasando por caja, claro. A la preguntas sobre el tema la directora de la televisión dice desconocer esa cantidad y que no ve motivo para no contratar a la nietísima y a nosotros nos sigue creciendo la cornamenta. Tanto nos ha crecido que ante fragantes engaños ni tan solo pedimos explicaciones, no llegamos ni a oír el consabido “esto no es lo que parece” porque nos vamos a la cocina a preparar un café para cuando los adúlteros den por terminado su revolcón en nuestra propia cama.

Si no es así, no se entiende como dejamos que Zaplana siga en la política después de afirmar en una conversación telefónica grabada “yo estoy en política para forrarme”. Su partido no lo echará pero, ¿no hay sistema democrático para inhabilitarlo?

Pero vayamos más allá. El ayuntamiento de Barcelona dice que quiere reconvertir antiguas fábricas en centros de producción cultural. En realidad dia a dia sus acciones indican lo contrario. Can Ricart, Can Batlló y un largo etcétera son pruebas de ello. Pero es cierto, hay dos fábricas en que se proponen usos culturales, Can Fabra y La Escocesa. Ambos recintos fabriles han sido previamente comprados por una misma inmobiliaria, Renta Corporación. En el staff directivo de esta empresa hay exministros del PP i del PSOE i antiguos altos cargos de CIU. Can Fabra, fue comprada por 30 millones de euros. Solo unos meses más tarde el Ayuntamiento se la compró por 51 millones y eso teniendo en cuenta que el consistorio había valorado el conjunto fabril por 37 millones. ¿No es lo que parece? Ahora están en gestiones para vender al Ayuntamiento La Escocesa.

El Barça después de meses con gestiones con posibles patrocinadores decide hacer una operación novedosa, patrocinar ellos a UNICEF. Se ha vendido como un acuerdo humanitario pero, a nadie le surgen preguntas? Si las gestiones anteriores se abortaron porque Laporta pedía mucho dinero, como es posible que de repente decida, no solo ganar sino regalar dinero. ¿A nadie le llama la atención que cuando salen los jugadores se vea el logo de UNICEF con Nike? ¿A nadie se la ha ocurrido que es Nike quien está pagando la operación para limpiar su imagen? ¿No es lo que parece?

Cultura d'hivernacle

Avui 19 Dic, 2006 Claret Serrahima. Òscar Guayabero

Fa uns dies un amic, del camp de la ciència, deia, com a raó per no acudir a una xerrada en un centre de cultura oficial, que no podia refugiar-se a l'hivernacle, mentre veia com es cremava el bosc sencer. Es referia al conegut afer del centre de cultura La Makabra i la seva situació. Pot semblar una exageració, però venint d'un científic reconegut i fiable, fa pensar.

En els darrers anys el país s'ha dotat d'infraestructures culturals d'una forma considerable. Biblioteques, centres culturals, museus, centres cívics, etc., han florit arreu. Ha estat un esforç important i necessari pel país. De segur que encara hi ha mancances en el territori; tanmateix, es podria dir que la feina s'ha fet. Altra cosa és la programació d'aquests centres: ara cal fer un esforç en aquest aspecte. Aquests són els hivernacles i, òbviament, cal que funcionin bé.

Però a l'altra banda del plàstic protector, patim la desaparició massiva i alarmant d'espais creatius, no d'exhibició sinó sobretot de producció, de creació. Una de les raons és la desmesurada especulació immobiliària, més que evident amb la ja quotidiana aparició d'escàndols urbanístics arreu de l'Estat. Només cal llegir-se l'informe del relator de les Nacions Unides sobre la vivenda adequada, Miloon Kothari. Si ja és difícil aconseguir un pis de 40m2, com no ho serà un estudi de 200! Però no per això deixen de ser necessaris. També és notòria l'escassa participació ciutadana en els projectes de transformació urbana. Potser per aquest costat s'han d'entendre els successos com el de l'ocupació del nucli fabril de Can Ricart pel col·lectiu La Makabra. L'Ajuntament de Barcelona peca, sovint, de massa urgències immobiliàries.
El que és irrefutable és la manca d'espais de creació, fora dels hivernacles públics i la conseqüent fugida de creadors de la ciutat. És una situació preocupant, primer perquè en els drets dels ciutadans de Barcelona hi diu: "Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la cultura en totes les seves expressions, manifestacions i modalitats", i això inclou la creació de cultura, no només el consum. Però, a més, perquè els economistes han dit sovint que els actius de Barcelona es basen, principalment, en la creativitat. S'han d'entendre com a inversions els fons que es dediquen a crear espais de creació, no pas com a despeses.
El mateix Pla per la Cultura de Barcelona, presentat recentment amb polèmica, ho recull però segueix pecant de la passió pel plàstic.
¿No deu ser que un cop establerts els centres oficials, les infraestructures de gestió municipal o autonòmica, ja pensen que es pot deixar morir la resta? Com Noè, els polítics ja han posat a la seva arca un exemplar de cada espècie; prèviament se'ls ha domesticat, no fos que mosseguessin. Ara ja pot ploure tant com vulgui, per molts que s'ofeguin no es podrà dir que no s'ha salvat la cultura.

Dins dels plàstics
A l'hivernacle tenen, arrecerades del mal temps, mostres de cada espècie. Com a jardiners, reguen i poden els esqueixos, fan noves variants biològicament modificades. Ja poden prendre foc al bosc. Dins, la cultura passa a ser una eina política. Per això, el govern de Jordi Pujol va ignorar la contemporaneïtat, ja que la seva idea de país era la d'un pessebre ranci i naïf. És una eina al servei de les polítiques de partit. A València a cop de xec, aquí a cop de llengua, a Madrid a cop de censura.
El que no sigui políticament útil ha ser un producte de consum innocu. Ja no hi ha cultura sinó consum cultural. Es parla de productes culturals, d'indústries culturals, de la lluita pel mercat, de com enfrontar-nos al gran productor americà. Hem perdut de vista que els nostres actius d'ara, ja en termes econòmics, van ser els àcrates d'abans. Precisament, el seu interès és la seva transgressió ideològica, la seva capacitat de remoure.

No té sentit que dins l'hivernacle el Macba analitzi, brillantment, en l'exposició Desacords les transgressions fetes des de l'art dels anys setanta, i no deixem que fora existeixin aquestes mateixes transgressions actualitzades. El BAC! es consolida com a encontre d'art contemporani al CCCB i en canvi fora de l'hort protegit, els seus organitzadors, La Santa, no han pogut conservar el seu espai per la pressió immobiliària. No fa gaire al Centre d'Art Santa Mònica es va fer un cicle d'art i activisme. La majoria d'accions explicades per creadors d'arreu del món, a Barcelona, serien prohibides per l'ordenança del civisme. No té lògica que el marquès de Can Ricart anunciï la imminent demolició de la fàbrica, el mateix dia que l'Ajuntament anuncia que cerca antigues fàbriques per fer espais de cultura. Dins de l'hivernacle s'hi està calent, però és pel foc del bosc que crema fora.

Adhesió a l'ocupació de les naus de Can Ricart

Vivim moments incerts i tristos a Barcelona. Els pallasos son detinguts i els espais de creació derribats. Avui han dessallotjat Can Ricart, dient que la okupació causa alarma social. Devant de l'alarmant (aquesta si) desaparició d'espais de creació, pensem que cal pronunciar-se.

L'Associació Nau 21, formada per persones i projectes del panorama creatiu de Barcelona (alguns ubicats a Can Ricart fins no fa gaire), sorgida del moviment ciutadà que ha evitat la desaparició d'aquest espai i que treballa per a la seva recuperació plena com espai de producció i cultura per a la ciutat, manifesta:

Que, sense perdre de vista ni un moment el valor patrimonial arquitectònic del llegat industrial que conté el complex fabril, sempre hem entès que aquest lloc és, alhora, una gran oportunitat per a demostrar una altra forma de (re)fer ciutat.

Donada la situació general:
- Desaparició massiva d'espais creatius independents a Barcelona
- La dificultat alarmant d'accés a un habitatge digne, en contrast amb la desmesurada especulació immobiliària i l'aparició quotidiana d'escàndols urbanístics.
- L'escassa o nul·la participació ciutadana en els processos de transformació urbanística.
- L'evident fracàs social del pla 22@

Creiem que ha arribat l'hora de pronunciar-se a favor d'altre model de ciutat: Una ciutat de i per als ciutadans i ciutadanes.

Així doncs:
- Donem suport l'ús dels espais de Can Ricart pels membres de La Makabra, o d’altres col·lectius, amb la finalitat de ressuscitar el lloc construint un espai de cultura obert a la ciutat.
- Rebutgem enèrgicament el desallotjament cautelar, i exigim a les autoritats que dediquin els seus esforços a establir un veritable diàleg que promogui un nou pla d'usos del recinte en el qual participem de forma decisiva els veïns i veïnes, entitats vinculades al recinte i, òbviament, La Makabra.

Si estas d'acord envia un mail amb el teu nom, professió y DNI a:
oscar@guayabero.net

La makabra fa reviure Can Ricart

He passat un cap de setmana intens, amb nervis i emocions, com feia temps no vivia. Des de la perifèria del conflicte (la ocupació d'una nau de Can Ricart per part de la Makabra) anava veient, que hi ha qui està disposat a arriscar-se per allò que creu. He acompanyat a aquesta colla de valents vestits pallassos com s’enfrontaven a un pallassos vestits de valents.
Creieu-me si us dic que em va fer vergonya ser barceloní i tenir un alcalde que demanava al cap dels mossos, un setge similar als de l’edat mitjana (ni aigua, ni menjar). Veure entrar a la Creu Roja, com si es tractes un conflicte llunyà del que veus per televisió, em va fer un mal indefinit. No se pas cap a on va la nostre ciutat però us asseguro que no la vull acompanyar si es per on sembla. Fins hi tot el representant de la ONU ens deia que teníem raó però l'Hereu es més sord que jo per la orella dreta, que ja es dir. Finalment, el diumenge a la nit varem tenir l’alegria momentània del jutge.

Alguna cosa està canviat. Ja fa temps que ho notem. La pressió al que ens sotmet Barcelona es tant opressiva que ja es comencen a veure escletxes de descompressió. Us semblarà un xic pamfletari però la situació no es per menys. Els esdeveniments dels darrers temps son aquests:

- La desaparició massiva i alarmant d’espais creatius a Barcelona.

- La dificultat d’accés a una vivenda digna (denunciat pel Relator Especial de les Nacions Unides sobre la Vivenda Adequada, Sr. Miloon Kothari)

- La desmesurada especulació immobiliària amb l’aparició de quotidiana d’escàndols urbanístics arreu del país (també present en l’informe de Miloon Kothari)

- L’escassa participació ciutadana en els projectes de transformació urbana.


- L’evident fracàs del pla 22@ (En els darrers temps han rebut dues sentencies contraries als plans urbanístics imposats als veïns de Poble Nou)

Per tant crec que sense perdre ni un moment de vista el valor patrimonial del llegat industrial que conté Can Ricart, el recinte és, alhora, una oportunitat per tenir a Barcelona una espai de cultura obert a la ciutat. No us ho perdeu, està passant a tocar vostre hi sou convidats.

El juez deniega el desalojo cautelar de las naves de Can Ricart, en Poblenou

El relator de la ONU en materia de vivienda legitima la ocupación de los artistas de La Makabra
MIQUEL NOGUER - Barcelona - 04/12/2006 (El Pais)

Provistos de agua y mantas proporcionados por la Cruz Roja y con la escasa comida que consiguieron de algunos vecinos, el centenar de personas que el pasado sábado ocuparon el recinto de Can Ricart, en Poblenou, se disponían a última hora de ayer a afrontar su segunda noche en vela. Los okupas encerrados en la antigua fábrica para protestar por el desalojo de La Makabra, decidieron quedarse después de que el juez denegara el desalojo cautelar solicitado por el propietario de Can Ricart. Entre otras muchas muestras de solidaridad, los okupas estuvieron arropados por el relator de la ONU para la vivienda, Miloon Kothari, que calificó de "legítima" su actuación.
Si bien no cantan victoria, los okupas de Can Ricart, en su mayoría ex ocupantes de la desalojada Makabra, recibieron ayer dos importantes espaldarazos. Por una parte el de la justicia, porque el juez de guardia al que acudió el propietario de las naves de Can Ricart para acabar por vía de urgencia con la ocupación desestimó la demanda. Fuentes del colectivo okupa explican que el juez argumentó que no había motivos de actuación cautelar y urgente porque los supuestos infractores no están vulnerando ningún derecho fundamental. Así, la denuncia del propietario tendrá que seguir la vía ordinaria, con plazos mucho más dilatados.
La segunda buena noticia llegó a los okupas en la noche del sábado cuando, por sorpresa, acudió a las naves de Can Ricart el relator de Naciones Unidas para la Vivienda, Miloon Kothari, para conocer de primera mano la situación. Fuentes presenciales aseguran que la visita de Kothari pilló por sorpresa también a los agentes de los Mossos d'Esquadra que custodiaban las puertas del recinto. En un primer momento los agentes también impidieron la entrada del enviado de la ONU, que en las últimas semanas ha visitado varias ciudades de España para conocer los graves problemas de acceso a la vivienda que sufre la población.
Tras un leve rifirrafe con la policía, y cuando Kothari ya se resignaba a quedarse fuera, los Mossos d'Esquadra recibieron una contraorden y el relator de la ONU pudo entrevistarse con los okupas. A la salida y en declaraciones a TV-3, Kothari aseguró que la ocupación de Can Ricart es "legítima". Dijo, además, que en Barcelona hay una "desconexión entre la necesidad social y la planificación urbanística" y que las actuaciones en materia de vivienda se hacen de espaldas a los vecinos.
Actuación policial "insólita"
Haciendo oídos sordos, el alcalde, Jordi Hereu, rechazó ayer la ocupación y dijo que no negociará mientras los impulsores de la protesta no cesen en sus acciones. "Con ocupación no hay negociación", dijo Hereu, quien dejó en manos del juez cualquier actuación en torno a los sucesos de Can Ricart. Eso sí, el alcalde defendió a la Guardia Urbana y a los Mossos d'Esquadra, que el pasado sábado no hicieron nada para evitar la ocupación de Can Ricart pese a que varios de sus agentes estaban escoltando la manifestación de los okupas que culminó con la entrada en la antigua fábrica.
La actuación policial sí recibió críticas muy severas de la oposición. Xavier Trias (CiU) consideró "insólita" la permisividad de los Mossos, mientras que Alberto Fernández Díaz (PP) pidió mano dura contra una ocupación que, a su parecer, ha contado con protección policial.
Una portavoz del colectivo de la Makabra ahora atrincherado en Can Ricart aseguró ayer que los ocupantes no abandonarán la nave "mientras el Ayuntamiento no cese en su política de recalificaciones urbanísticas que favorecen la especulación". Numerosas organizaciones sociales mostraron su apoyo al colectivo. Els Verds-Esquerra Ecologista, coligada con Iniciativa per Catalunya, se solidarizó con ellos, así como numerosas asociaciones vecinales. La Cruz Roja acudió a la llamada de los okupas para repartir agua, mantas y galletas mientras los impulsores de la protesta protestaban por el "cerco policial". Pese a la negativa de la policía a que entraran alimentos, algún vecino proporcionó comida a los encerrados lanzándola por las ventanas.