He passat un cap de setmana intens, amb nervis i emocions, com feia temps no vivia. Des de la perifèria del conflicte (la ocupació d'una nau de Can Ricart per part de la Makabra) anava veient, que hi ha qui està disposat a arriscar-se per allò que creu. He acompanyat a aquesta colla de valents vestits pallassos com s’enfrontaven a un pallassos vestits de valents.
Creieu-me si us dic que em va fer vergonya ser barceloní i tenir un alcalde que demanava al cap dels mossos, un setge similar als de l’edat mitjana (ni aigua, ni menjar). Veure entrar a la Creu Roja, com si es tractes un conflicte llunyà del que veus per televisió, em va fer un mal indefinit. No se pas cap a on va la nostre ciutat però us asseguro que no la vull acompanyar si es per on sembla. Fins hi tot el representant de la ONU ens deia que teníem raó però l'Hereu es més sord que jo per la orella dreta, que ja es dir. Finalment, el diumenge a la nit varem tenir l’alegria momentània del jutge.
Alguna cosa està canviat. Ja fa temps que ho notem. La pressió al que ens sotmet Barcelona es tant opressiva que ja es comencen a veure escletxes de descompressió. Us semblarà un xic pamfletari però la situació no es per menys. Els esdeveniments dels darrers temps son aquests:
- La desaparició massiva i alarmant d’espais creatius a Barcelona.
- La dificultat d’accés a una vivenda digna (denunciat pel Relator Especial de les Nacions Unides sobre la Vivenda Adequada, Sr. Miloon Kothari)
- La desmesurada especulació immobiliària amb l’aparició de quotidiana d’escàndols urbanístics arreu del país (també present en l’informe de Miloon Kothari)
- L’escassa participació ciutadana en els projectes de transformació urbana.
- L’evident fracàs del pla 22@ (En els darrers temps han rebut dues sentencies contraries als plans urbanístics imposats als veïns de Poble Nou)
Per tant crec que sense perdre ni un moment de vista el valor patrimonial del llegat industrial que conté Can Ricart, el recinte és, alhora, una oportunitat per tenir a Barcelona una espai de cultura obert a la ciutat. No us ho perdeu, està passant a tocar vostre hi sou convidats.
04 diciembre, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario