La cultura en campanya

Claret Serrahima, Oscar Guayabero (Avui 24 d'octubre 2006)

Som un país estrany pel que fa a cultura i potser en moltes altres coses. Estrany perquè en aquell gran impàs de 40 anys de dictadura, la cultura es va fer des de la societat civil, fins hi tot a la clandestinitat. Amb la reaparició de les institucions democràtiques, aquestes van anar agafant unes competències, que tret del folklore més ranci, havien estat portades per la xarxa ciutadana del país. Potser es per això que els politics sempre s’han mirat a la cultura amb una certa distancia. Sembla que hi desconfiïn i fan be, un sector que ha estat capaç de autogestionar-se durant tant de temps no es fàcil de controlar, malgrat les subvencions. Però, durant els quinze dies de campanya, els polítics buscant la foto amb les forces vives de la cultura. Tots els grups organitzen encontres, trobades, etc. Així que ara que els tenim oberts d’orelles, potser es un bon moment per recordar-los com veiem nosaltres el futur cultural del país i quines necessitats creiem que son prioritàries. Aquestes son les nostres propostes però us animem a que els hi feu arribar les vostres.

Els càrrecs públics han de posar les eines: recursos, espais, lleis, etc, perquè la societat faci cultura. De fet, no son altre cosa que gestors de diners públics. La idea del polític que fa cultura es perillosa perquè ens apropa al model de cultura-propaganda, que entén la cultura com un altra canal de controlar i “educar” a la població. Òbviament cal treballar per compensar diferencies o emplenar forats que, inevitablement, la societat genera.

La desvinculació de la cultura i l’educació no te sentit. S’ha desactivat el poder revolucionari de la universitat, potser perquè fa por, potser perquè els actuals politics saben del seu potencial ja que ells s’hi van formar. Hem convertit la universitat en centres de capacitació laboral perdent el valor de formar persones. Alhora hi ha masses disciplines que no hi tenen espai: musica, dansa, disseny, arts digitals, etc. La contemporaneïtat no serà entesa per la societat fins que no s’ensenyi a les escoles.

És important l’accés a la cultura. De fet, és el més important, per aconseguir que sigui una eina de cohesió social. La cultura, és progressista per natura. O sigui que o la cultura és social o no és cultura.

La balança entre espais d’exhibició i producció està molt esbiaixada cap als primers. Més del 80% dels pressupostos es dediquen a museus, centres culturals, gestió cultural, etc. La cultura del futur no es fa en els Museus, es fa en els tallers. Caldria una llei de protecció i promoció d’espais de producció.

La llengua no fa un país sinó que és el país que fa la llengua. La llengua no pot ser l’únic valor de singularitat cultural d’un país. Les picabaralles sobre llengua i país estan molt lluny dels veritables protagonistes. Això no és cultura, és dinàmica parlamentaria.

La cultura a les webs.

Fent una repassada als programes del partits, a partir de les seves webs, això es el que hem trobat més rellevant pel que fa a cultura.

Artur Mas, no ha assumit cap compromís respecte a cultura davant notari, tret d’una referència a les escoles privades i la incentivació d’una tercera llengua. A la seva web (http://www.ciu.cat/) hi figura un apartat anomenat “La nostra cultura i els nostres mitjans de comunicació”, una conjunció curiosa.

ERC reclama, per la negociació post-electoral la Conselleria de Cultura. Sorprenentment, a la seva homepage de campanya (http://www.esquerra.cat/eleccions2006) l’apartat cultura no hi apareix. Tampoc surt en cap dels eixos: ciutadania, territori, emprenedors i benestar. Si es cita diverses vegades la defensa de la llengua.

A la web del candidat del PSC, (http://www.montillapresident.cat/) i a l’apartat de “Que proposo”, hi ha un capítol de cultura. Hi figura un compromís amb la cultura popular. Sembla un esforç etnològic interessant, però es decebedor que no parli de contemporaneïtat.

Per la seva part el PPC (http://www.ppcatalunya.com/) tampoc treu en portada res de cultura. Hi tenim en ordre: immigració, seguretat, habitatge, benestar, formació, economia. Si us descarregueu el programa en PDF, trobareu alguna cosa dins de l’apartat de formació. Altra cop la llengua com a prioritat, en aquest cas, la castellana. La única proposta especifica és una llei de mecenatge.

Finalment, a la web del candidat d’ICV (http://www.joansaura.cat/), hi trobem uns apartats amb desplegables a la homepage. En el de “Programa”, hi ha un capítol anomenat “Catalunya, una societat de l’educació, la cultura i el coneixement”. Dins, hi trobem propostes sobre cultura, que s’inicien amb el compromís de crear el Consell de la Cultura i de les Arts. Costa d’arribar però hi ha força material.